I així comença la gran epopeia

NOMÉS VENÍEM A UN CASAMENT!

 

El febrer del 2017 en Denis i la seva germana Griselda Fornés Gomis, l'un resident a Suïssa, l'altre a Barcelona, van arribar a el Senegal per assistir al casament del seu amic Bacary Kondjira, un jove mandinga resident a Mataró amb el que tenen amistat de fa anys, amb la Tida Diaby.

Allí van conèixer en Moussa Diaby, germà de la núvia, i en Lamine Mamba, cosí del nuvi.

De seguida que els convidats arriben a Tabassaye on són rebuts amb cants, balls i rialles, poden percebre la situació en què viuen les persones: la gent és molt pobra. En el millor dels casos tenen el mínim indispensable per poder tirar endavant.

 


El poble està format per petites cabanes que vistes amb ulls de foraster són molt mones i exòtiques. Una altra cosa és viure-hi tot l'any. Es tracta de cabanes molt petites, així doncs les dones i la canalla viuen en una gran casa amb teulada i finestres de llautó. La casa està distribuïda en diferents habitacions amb un llit a cadascuna; el llit és un suport fet de canya de bambú i una escuma que fa de matalàs. També hi ha una corda per poder penjar-hi la roba i en cadascuna d'aquestes cambres hi dormen un munt de mares i nens.


Per menjar sempre hi ha el mateix. No és allò de... “què et ve de gust?” D'això res. Per esmorzar MONO, que és un tipus de cereal bullit amb aigua i, segons el que tenen, hi posen mel o sucre. Per dinar i sopar, en el millor dels casos, mengen arròs adobat amb el que hi hagi. Els hostes poden gaudir dels excel·lents THIEB

BOU DIEN I THIEB BOU YAB, uns plats molt bons fets amb arròs adobat amb peix o carn i verdures que aquests dies mengen a tots els àpats. Tant l'un, com els altres, constitueixen un autèntic luxe per als habitants d’allà. Els convidats són conscients que aquesta dieta que per a ells resulta repetitiva, per als ciutadans

de Tabassaye constitueix una autèntica exquisidesa, i és que estan celebrant unes noces i el nuvi ha arribat al poble carregat de menjar.

Les dones preparen els àpats a la cuina del poble.

La gent està tranquil·la i sembla feliç, no sabem si ho són, de fet és una pregunta que ens fem molt sovint. No es fan tantes preguntes com nosaltres; si tothom està bé i tenen alguna cosa per menjar estan agraïts a la vida i tiren endavant.

Però aquí rau el problema, què passa si algú té un accident o es posa malalt?

Què passa si...

Quan arriben aquests moments molt sovint van maldades

i coses que en un principi no són greus acaben molt malament, fins i tot amb la mort, per manca d'ajut mèdic i d'higiene.

La primera vivència en aquest sentit ocorre la primera nit que els convidats passen al poble. Mentre celebren, l’amic Bacary els presenta a tothom i els fa els honors; llavors arriba el senyor Mamut, un home que té la mà dreta completament inflada. Mentre parlen sorgeix la pregunta de què li ha passat i ell explica que s'ha punxat amb una canya treballant el bambú (la feina que fa la majoria dels homes de Tabassaye) i que pateix molt mal des de fa 4 dies.

La primera reacció és demanar si ha anat al metge i si pren medicaments. L'home explica que no té diners per poder fer tot això i, com és normal en aquests casos, intenta curar-se utilitzant la medicina tradicional que ells coneixen, basada en fulles d'arbres, herbes, greix d'animals...

Els convidats escolten bocabadats; pregunten si per allí a prop hi treballa cap metge i els expliquen que hi ha un dispensari a Dabo, un poble situat a 50 minuts caminant; caminant! perquè és l'únic mitjà de transport que hi ha. Com podeu imaginar, de seguida els hostes ofereixen ajut i proposen d’acompanyar-lo al metge.


I així comença la gran epopeia i l’aventura real que volien trobar viatjant pel Senegal. Sempre acompanyats d'aquells que un dia foren estranys i avui són els amics Moussa Diaby i Lamine Mamba.

La majoria de la gent d'aquests poblats només parla wòlof, mandinga i d’altres llegües autòctones, i resulta molt complicada la comunicació, així que els NENS (com els anomenen els convidats) els acompanyen per tot arreu; ells són els seus àngels de la guarda, ajudants,

defensors i companys de fatigues, sempre al seu costat.

Així que l'endemà... CAP A l'HOSPITAL! Tal com han quedat, l'endemà van a buscar en Mamut. Mentre l'esperen se’ls apropa una senyora gran que duu un nen agafat de la mà que es diu Ibrahim; no es pot aclarir ben bé quina edat té però sembla una criatura d'uns 11 anys. La dona explica que el nen no té mare i que ja fa 4 anys que té mal a les cames. En arremangar-li els camals dels pantalons i veure

el que té, diuen: CAP A l'HOSPITAL!

Bé, la cura i altres detalls a l'hospital es poden estalviar. Només es pot dir que la situació espanta molt quan és un primer viatge d’aquest tipus.

La cura i medicaments d'en Mamut tenen un cost de 10 Euros i així salva la vida. Si no s’hagués intervingut, probablement, hauria mort d'una infecció a la sang.

El tema Ibrahim ja és més complicat. De moment li

fan una primera cura, però això és tasca llarga i els convidats tan sols tenen uns dies per estar a Tabassaye i poder-lo curar.

Els dies van passant i cada dia hi ha més gent que busca ajuda, i cada dia, CAP A l'HOSPITAL! I els hostes repeteixen...

NOMÉS VENÍEM A UN CASAMENT!


Fan tot el que poden, sempre acompanyats dels seus àngels de la guarda: Moussa i Lamine. Ells hi són amb tot, curenla gent i fan tot el possible per ajudar; i aquí apareix la paraula màgica: AJUDAR. No tenen massa clar com, però els convidats sí saben que hand'ajudar.Per començar el més important i preocupant són les cames de l'Ibrahim i el dilema és: qui es farà càrrec del nen quan els convidats marxin? A casa seva no es pot quedar. La mare és morta i el pare està molt enfeinassat per tirar la resta de la família endavant. I aleshores ho tenen clar: els únics que veuen preparats per a aquesta responsabilitat són els GRANS NENS que els han acompanyat durant aquests dies, aquests joves grans, serens, espavilats fins al límit, intel·ligents i nobles... en ells dipositen tota la seva confiança, convençuts que ells són els aliats en aquesta important tasca.Així doncs, tornen acompanyats de l'Ibrahim cap a Kolda, la ciutat on ells viuen i van a l'escola. Els compren tot allò que creuen necessari per a la casa i també un mòbil per poder veure com Progressen les ferides de les cames de l'Ibrahim.

 

L'èxit obtingut amb el seu primer pacient Ibrahima Diallo, va animar-los a continuar ajudant els habitants de Tabassaye.

Així va néixer, la primavera del 2017, el PROJECTE TABASSAYE. La nostra idea és fer aquesta pàgina Web perquè tots tingueu accés a la informació de tot el que es fa quotidianament i amb transparència.

Ara allò que més volen és poder seguir ajudant, però els convidats també necessiten ajuda perquè sols no poden arribar a fer tot el que s'ha de fer.

Són molt conscients de fins a on poden arribar i cal treballar amb seny i serenitat